Pocoyo, po poké? del PP

El discurso del Sr Rajoy, referente a la corrupción, y las medidas que proponen, tiene toda la pinta de ser extraído de un capítulo de los mundos de Yupie, o similar. Además, es vergonzoso, que con la caqntidad de causas abiertas, por los mismos motivos, o, derivados similares, haya alguna, pequeña dimisión solamente, de vez en cuando. Es vergonzoso, que la investigaciones, de esas causas abiertas, se dilaten durante años, en vericuetos legales, donde siempre hay un techo, y mientras se diluye en el tiempo, responsabilidades, y montantes económicos punibles. Que la Justicia, ejecute castigos ejemplarizantes con folclorismo, o, se vea obligada a suspender indultos para evitar alarma social, NO Es Suficiente!! Seguimos siendo víctimas de aquella mal gestionada Transición, que aseguró impunidad y seguridad a los antiguos responsables, y se la forjó a los nuevos. Habría que mirar en las listas de grandes rentas de ete país, qué lugar ocupan muchos de los nuevos responsables.

Catalunya vol votar en llibertat ; exercir el Dret à De-cidir. Ho ha dit ben clar aquesta darrera Diada, la de la V. Ho está dient en les seves sesions del Parlament, i ho diu la societat civil amb tots els organismos que crea per donar suport a aquest sentiment. En un mòn cada vegada més glovalitzat, sembla inco-erent crear més fronteres, atomitzar els Estats. Però, també es veritat ,que unitats administratives més pe-tites, son més fácils de gestionar; tenir cura de les se-ves necessitats, aprofitar millor els seus recursos. Dins de la Comunitat Europea, la Europa de les Comu-nitats no es pas una opciò dolenta, al cap i a la fi, les directrius económiques serìen a les ma-teixes mans. I a on n’hi ha empenta, li sería mes ágil la feina, el pro-gres. L’Estat de les Autonomìes va ser una creaciò for-çada, quasi bè artificial, no va satisfer les aspiracions nacionalistes, la seva aplicació paulatina va ser un seguit de treure espurnes d’autogovern sense arrivar-hi mai a un nivell satisfactori. I el finançament. . . Ara fa tres-cent anys que s’ens va treure la Gene-ralitat de Catalunya, una instituciò amb gaire bè vuit-cent anys ( el Consell dels Cent) que va ser un dels primers parlaments de la Europa feudal. I com Prin-cipat adherit à la Corona de Aragò va goçar de una solidessa política, económica i social que ha perdurat al llarch dè la historia. Encara essent sota un govern centralista, ha mantingut les seves aspiracions, i el seu carácter com à país. Doncs bè – “ El que ens va treure el Borbò, que ens ho torni el Borbó” Un Estat associat à la Corona d’Espanya, sería un encaix molt adecuat en tots els sentits. Reformar la Constituciò? Per què No? Després de la Consulta del 9-N es deuría cridar a tot hom a firmar per una ILP demanat aquest canvi ; fer una recollida masiva de firmes.