LaTiraKosmika

Catalunya vol votar en llibertat ; exercir el Dret à De-cidir. Ho ha dit ben clar aquesta darrera Diada, la de la V. Ho está dient en les seves sesions del Parlament, i ho diu la societat civil amb tots els organismos que crea per donar suport a aquest sentiment. En un mòn cada vegada més glovalitzat, sembla inco-erent crear més fronteres, atomitzar els Estats. Però, també es veritat ,que unitats administratives més pe-tites, son més fácils de gestionar; tenir cura de les se-ves necessitats, aprofitar millor els seus recursos. Dins de la Comunitat Europea, la Europa de les Comu-nitats no es pas una opciò dolenta, al cap i a la fi, les directrius económiques serìen a les ma-teixes mans. I a on n’hi ha empenta, li sería mes ágil la feina, el pro-gres. L’Estat de les Autonomìes va ser una creaciò for-çada, quasi bè artificial, no va satisfer les aspiracions nacionalistes, la seva aplicació paulatina va ser un seguit de treure espurnes d’autogovern sense arrivar-hi mai a un nivell satisfactori. I el finançament. . . Ara fa tres-cent anys que s’ens va treure la Gene-ralitat de Catalunya, una instituciò amb gaire bè vuit-cent anys ( el Consell dels Cent) que va ser un dels primers parlaments de la Europa feudal. I com Prin-cipat adherit à la Corona de Aragò va goçar de una solidessa política, económica i social que ha perdurat al llarch dè la historia. Encara essent sota un govern centralista, ha mantingut les seves aspiracions, i el seu carácter com à país. Doncs bè – “ El que ens va treure el Borbò, que ens ho torni el Borbó” Un Estat associat à la Corona d’Espanya, sería un encaix molt adecuat en tots els sentits. Reformar la Constituciò? Per què No? Després de la Consulta del 9-N es deuría cridar a tot hom a firmar per una ILP demanat aquest canvi ; fer una recollida masiva de firmes.