jueves, 22 de julio de 2010

KÈ FER DEL RALISME?

Fa dos dies vaig rebre un correu electrònic, i deia lo següent : " Tenim raó, ara que ens escoltin
FE_DE_RA_LIS_ME " Això era ni més ni menys que un comentari fet a una de les meves entrades del blog, la de BCN, DeuJUlioL.KAT . I així ho faré sempre amb els comentaris que s'envient per correu.
Encara m'estic refent dels titulars d'ahir referint-se al enrenou estatutari que van montar a Madrid. D'una banda la premsa necessita omplir pàgines i ens fa viure la bombolla mediatica. per altra banda els polítics fan la seva tasca pas a pas i, segons la reacció dels medis afegeixen un parxe o altre, Al matí deien que la resolució presentada pels partits catalans no prosperava per mancança de coherència i a la nit,à la "tele" em deien que els acords entre Montilla i Zapatero revifaven tot l'assumpte estatutari. Però, una cosa es ben clara: Mentre el PSC es mantingui a l'ombra del PSOE, no tindrà prou força per manegar-se amb coherència política en aquest afer. I si del que es tracta es de fomentar un Federalisme, cosa que implica reformar la Constitució, es obligatori aconseguir la complicitat d'altres Comunitats Autònomes.

martes, 20 de julio de 2010

Por fin han podido taponar la fuga de petróleo en el Golfo de México! Pero la mancha que se cierne como mortal telaraña sobre toda su vitalidad, esa no va a haber quien la limpie? Pues menuda ruina ecológica! Ni vendiendo diez veces BP amortizarían los estragos, la vida no tiene precio, y la que en ese accidente se está destruyendo tiene mucho más alcance del que creemos.
Nos quejamos de las leyes a medida del cavaliere Berlusconi, esta última de la prensa ha sido sonada; pues sus vecinos griegos van a lo directo: borran a los incómodos. Si una Secta aunque se diga revolucionaria levanta la veda al periodista, mal vamos. Ojo al Matojo!
La movilización del Poble Català en protesta por el fallo del Estatut, ya está creando un poco-bastante d'enrenou polìtic; el PSOE debe tener mucha cautela en sus actos, pues si aisla al PSC en Madrid, se arriesga a que éste pierda su lealtad obligatoria, y tras tres años de transversalidad en Las Cortes, una singladura un poco caótica, se está poniendo una piedra atada en los pies. Claro, así demuestra que sus filiales autonómicas son otras hierbas y puede pactar con el PNV. Y si nos dejáramos de punyetes? Es que no cambiará nada nunca? Aaparte de lo económico, un gran problema, se necesita un poco más de credibilidad en las instituciones; un aumento de la confianza siempre conlleva recuperación económica: Debo temer que en poco tiempo estará quemado el PSOE y se votará PP ? Cambiará mucho el país?

lunes, 12 de julio de 2010

LO CORTÉS Y LO VALIENTE

Felicitar desde aquí a la Selección Española, "La Roja", por la labor que ha realizado esta temporada, con el colofón de triunfar indiscutiblemente en el Mundial de fútbol, es algo que no podía eludir. Ser catalanista no es ser antiespañol, ni molt menys, y ademáh me hace sentir doblemente orgulloso el hecho de que gran parte de ese equipo provenga de un equipo catalán, el Barça. Separemos, política y deporte; los profesionales de esto último ya llevan unas temporadas haciendo una buena labor y dando unos resultados mas que satisfactorios. Solo hay que ver el lugar que ocupan a nivel internacional, y no solo en fútbol.
Én un momento determinado se me ocurrió este título, que podría ilustrar una página de una revista como El Jueves , atiendan: "Can Barça and Friends -1 ; Tulipanes Antifútbol -0 . Y felicitar al Señor Del Bosque por el atino que tuvo al elegir a todos sus jugadores.

sábado, 10 de julio de 2010

BCN DeuJUliol .KAT

Som i serem. Aquesta es una questiò indudatble. La experiència de aquesta tarda des que vaig accedir a l'estaciò dels ferrocarrils a Terrassa ha estat sublime.
Veure el tren plè, com sardines enllaunades, i la decissiò que ens portava a tot-hom que hi anavent; baixar del tren i veure els carrers tant plens com aquet, barrades, estelades, gent cantant, afegin-se al mogollon central dels carrers, m'ha fet sentir part de la Història. Estimant la extensiò del mòn de gent que se ha movilitzat avui , jo estimaría ben bè en quasi dos millions de persones les congregades en aquest districte de la ciutat Comptal.
Ès ben clar que n'hi ha cònsciencia de pais, de naciò i que ens sentim oprimits per altre Estat. La meva concepciò del mon es internacionalista, però des d'un punt de vista democràtic; les particularitats de cada poble s'han de respectar i fer valdre. No pas per las cridaseres de la gent, sino per la riquessa que això aporta al Bè de la Humanitat. Un poble ric i emprenedor sempre fa que tot floreixi al seu voltant; tenint la disponibilitat dels nostres recursos hi som generossos per que no hi som sòls al mòn, per lo tant ens fa falta tenir les mans lliures per poguer treballar i ser efectius. La gestiò socioeconòmica autònoma genera una valuessa que engrandeix la comunitat, i això genera Vida.
La manipulaciò que ha fet el Poder Judicial del nostre sentir, ens han devaluat virtualment, deixa molt malmès el nostre intent de fer unas Lleis que milloressin la nostra gestiò; l'Estat de les Autonomíes hauria de permetre uns nivells de autogestiò, per que cada regiò/pais te el seu valor; si ens gestionem lo Social, farem crèixer lo econòmic. Si ens debem a Europa, ajudarem als nostres veïns.
TENIM UNA RAÒ, VOLEM QUE ENS ESCOLTIM

viernes, 9 de julio de 2010

oN Es ? FER DEL REALISME

Com a internacionalista pensador, veig que, afegir una altre frontera al mosaic
que ja hi tenim al mapa te el grau de bestiessa; ara, si que es veritat que un territori concret, una nacionalitat, un poble, s'ha de autogestionar i, si pot tirar endevant a un bon ritme, fer-ho. El creixement de aquesta naciò pot comportar mès riquessa a tota la zona, i a l'hora gestiona els seus propis recurssos.
La idea del Estat Federal, que sería lo seu, que hauría d'englovar tota Europa,
encara està lluny; la miopia i mesquindat de molts polítics que anteposan el mèrit d'una medalla al bè comú, fa que sigui quasi impossible que se'n entenguin prou per arrivar a acords sòlids en questions importants pel desenvolupamentd'un gran Estat.

miércoles, 7 de julio de 2010

SEMPRE IGUAL

Que ems tenim que manifestsar, fer sentir la nostra veu, sense dubte; fins òn ens porta la polititzaciò d'una, en aquest cas demanda polìtica, aixo esta per veure.
Per començar, tenim la demanda de un grup -Ômnium Cultural- que representa que es el sentir del sector social; i el seu lema per obrir la marxa: "Som una naciò, tenim dret a decidir" Sì.
D'altra banda, hi son els polìtics, que forman part de un univers costitucional, i si han de ser coerents,el seu deure es acatar les lleis, i les decissions del tribunals. O pressentar recursos, O demanar que es revisi la Constituciò Espanyola.
El nostre nou Estatut, ha tingut força estrabanysper nèixer. El primer, el mès fort va se-hi la seva redacciò: per decencia s'havia d'haber fet en conclave en comptes de l'enrenou mediàtic que va portar.
Al cap i a la fi, no ni haviem de fer res els ciudatans per que els polìtics ja s'ho fan tot ells. Però la imatge vergonyosa de barallar-se per un punt o una coma, els va possar en evidencia devant de tot hom.
Aixì doncs, només ens queda fer un pas endevant i mostrar a aquest pais, Espanya que estem força units i volem decidir el nostre futur.
En la meva humild opiniò, hauria de anar així la cossa: Primer, la capçelera
amb l'Honorable Senyor President i el seu acompanyament portant la Senyera, i tant.
Segòn, Les forçes socials -Ômnium, per exemple- amb el lema avans esmenat.
I a partir d'aqui tota la reste d'organitzacions amb les seves reivindicacions.
De ben segur que no faltaran Estelades per tot arreu
VISCA CATALUNYA LLIURE! LLIBERTAT IGUALTAT FRATERNITAT