unanovaconstitucio . cat

Des d'un punt de vista molt proper al Federalisme - enguany nacionalista, però ,ara, cada cop mès amb una visió més continental - vui resaltar que aquest projecte de Constituciò per al poble de Catalunya, te una visió molt avançada de la realitat social, i del paper que deuent desarrotllar esl mandataris elegits en sufragi per portar les regnes de la naciò. L'impuls per ordre Natural de les cosses es definir-hi el vot en un possible Referéndum i marcar un Si-Si rotund . Si més no pel fet que possa la Política al servei dels ciutadans, sencillament. El punt Fort : Tenir la opció de fer que et rendeixi comptes de la seva tasca el candidat que Tu vas votar . Evidentment n'hi hi hauran uns mecaqnismes per evitar desfetas , arbitrarietats i abussos . D'aixó es tracta. Dos Legislatures, i prou . Res d'Aforaments. Transparéncia en la gestiò dels fons recaptats pels Impostos . I , més . . . Res d'exercit ; no ens cal .

BON BON NADAL A TOT HOM!! OHMM!!

Aquestes Festes, tan entranyables, tan consumistes, realment son altre cossa molt diferent. Un moment de reflexiò, i de mirar endevant. Es el sosltici d’hivern, la nit més llarga de l’any: però el punt desd’à on la llum torna a guanyar terreny. La nostra tradició, celebra el neixement del Fill de Déu, un missatje d’ alegría; doncs dins la foscor de l’hivern hi ha un bressol de Vida. O sigui un bon moment per ficar-t’hi dins el teu cor, el teu Èsperit, i agafar el caliu Vital que et do-na l’Univers, Llum, Vida, Força. . . Ohmm!!! I compartir, compartit sonriures, tenir un (molts) gest amable, i –torno- compartir esperanza. El fet, pagá, de que començen a allargar-se els días, dona aquest punt de celebració per un nou cicle Vital de la Natura. Aixó es el neixement del Fill de Déu. O sigui, que els millors dessitjos per tots, i que començem l'any amb bon peu.

Pocoyo, po poké? del PP

El discurso del Sr Rajoy, referente a la corrupción, y las medidas que proponen, tiene toda la pinta de ser extraído de un capítulo de los mundos de Yupie, o similar. Además, es vergonzoso, que con la caqntidad de causas abiertas, por los mismos motivos, o, derivados similares, haya alguna, pequeña dimisión solamente, de vez en cuando. Es vergonzoso, que la investigaciones, de esas causas abiertas, se dilaten durante años, en vericuetos legales, donde siempre hay un techo, y mientras se diluye en el tiempo, responsabilidades, y montantes económicos punibles. Que la Justicia, ejecute castigos ejemplarizantes con folclorismo, o, se vea obligada a suspender indultos para evitar alarma social, NO Es Suficiente!! Seguimos siendo víctimas de aquella mal gestionada Transición, que aseguró impunidad y seguridad a los antiguos responsables, y se la forjó a los nuevos. Habría que mirar en las listas de grandes rentas de ete país, qué lugar ocupan muchos de los nuevos responsables.

Catalunya vol votar en llibertat ; exercir el Dret à De-cidir. Ho ha dit ben clar aquesta darrera Diada, la de la V. Ho está dient en les seves sesions del Parlament, i ho diu la societat civil amb tots els organismos que crea per donar suport a aquest sentiment. En un mòn cada vegada més glovalitzat, sembla inco-erent crear més fronteres, atomitzar els Estats. Però, també es veritat ,que unitats administratives més pe-tites, son més fácils de gestionar; tenir cura de les se-ves necessitats, aprofitar millor els seus recursos. Dins de la Comunitat Europea, la Europa de les Comu-nitats no es pas una opciò dolenta, al cap i a la fi, les directrius económiques serìen a les ma-teixes mans. I a on n’hi ha empenta, li sería mes ágil la feina, el pro-gres. L’Estat de les Autonomìes va ser una creaciò for-çada, quasi bè artificial, no va satisfer les aspiracions nacionalistes, la seva aplicació paulatina va ser un seguit de treure espurnes d’autogovern sense arrivar-hi mai a un nivell satisfactori. I el finançament. . . Ara fa tres-cent anys que s’ens va treure la Gene-ralitat de Catalunya, una instituciò amb gaire bè vuit-cent anys ( el Consell dels Cent) que va ser un dels primers parlaments de la Europa feudal. I com Prin-cipat adherit à la Corona de Aragò va goçar de una solidessa política, económica i social que ha perdurat al llarch dè la historia. Encara essent sota un govern centralista, ha mantingut les seves aspiracions, i el seu carácter com à país. Doncs bè – “ El que ens va treure el Borbò, que ens ho torni el Borbó” Un Estat associat à la Corona d’Espanya, sería un encaix molt adecuat en tots els sentits. Reformar la Constituciò? Per què No? Després de la Consulta del 9-N es deuría cridar a tot hom a firmar per una ILP demanat aquest canvi ; fer una recollida masiva de firmes.

Felicitatas, poble de Catalunya! Per aquesta mostra de seny, determinaciò i coerència, en la celebraciò de la Diada del Tricentenari. Si la Via Catalana, es va fer visible, arreu del mòn, aquesta V ha estat el summum en o0mplir les dues avingudes més llargas de la capital. El missatge ha estat ben clar : " sapiguem el que volem, deixèu-nos votar " I, yo afegiría un altre : " El que ens va treure el Borbò (Felip V), que ens ho torni el Borbò (Felip VI).

9 - N OPCION C

Parece que se va a incurrir en Alta Traición, por el hecho de querer ejercer la democracia , en Catalunya; tal vez, un planteamiento de cómo hacer esa consulta, fuera, o fuese : Una recogida de Firmas, masiva, claro está para respaldar una ILP en demanda de una reforma de la Constitución hacia un Estado Federal. Quienes pensaban votar la consulta, no debían tener inconveniente ; y seguro que se añadiría más personal. Además se puede hacer extensivo a otras CC AA , que seguro que se lograrían muchos apoyos. Claro, a un nacionalista convencido, esta idea , no es lo que persigue ; pero, si "el pueblo unido . . . " para qué hacer más Fronteras??

Com demócrata, progressita, coherent amb les meves creençes, hi-soc totalment d'acord amb El Dret á Decidir; com á Indignat, que tambè ho soc, l'ùnic que s'm acudeix, ès mès del mateix; per que els que ens han de governar, sigui d'una manera ò d'altra, no han fet net, continuen manegàn-s'ho entr'ells sense deixar anar prenda. Si volem que aquest procés vagi a bon port, s'ha de reciclar el mòn de la polìtica per donar-hi al poble una confiança en els seus representants. Que sápigue tot-hom, que el seu vot, seveix per avalar à una persona que compleix amb la seva tasca, i defensa els nostres interessos; i no es vol enriquir trepitjant esl nostres drets. Sona a Utopìa, pot ser; però, realment, no n'hi ha ningú que sigui mìnimament honest? , en aquest Mòn? Si es assìs, millor que trepitgin ja el botón.