sábado, 10 de julio de 2010

BCN DeuJUliol .KAT

Som i serem. Aquesta es una questiò indudatble. La experiència de aquesta tarda des que vaig accedir a l'estaciò dels ferrocarrils a Terrassa ha estat sublime.
Veure el tren plè, com sardines enllaunades, i la decissiò que ens portava a tot-hom que hi anavent; baixar del tren i veure els carrers tant plens com aquet, barrades, estelades, gent cantant, afegin-se al mogollon central dels carrers, m'ha fet sentir part de la Història. Estimant la extensiò del mòn de gent que se ha movilitzat avui , jo estimaría ben bè en quasi dos millions de persones les congregades en aquest districte de la ciutat Comptal.
Ès ben clar que n'hi ha cònsciencia de pais, de naciò i que ens sentim oprimits per altre Estat. La meva concepciò del mon es internacionalista, però des d'un punt de vista democràtic; les particularitats de cada poble s'han de respectar i fer valdre. No pas per las cridaseres de la gent, sino per la riquessa que això aporta al Bè de la Humanitat. Un poble ric i emprenedor sempre fa que tot floreixi al seu voltant; tenint la disponibilitat dels nostres recursos hi som generossos per que no hi som sòls al mòn, per lo tant ens fa falta tenir les mans lliures per poguer treballar i ser efectius. La gestiò socioeconòmica autònoma genera una valuessa que engrandeix la comunitat, i això genera Vida.
La manipulaciò que ha fet el Poder Judicial del nostre sentir, ens han devaluat virtualment, deixa molt malmès el nostre intent de fer unas Lleis que milloressin la nostra gestiò; l'Estat de les Autonomíes hauria de permetre uns nivells de autogestiò, per que cada regiò/pais te el seu valor; si ens gestionem lo Social, farem crèixer lo econòmic. Si ens debem a Europa, ajudarem als nostres veïns.
TENIM UNA RAÒ, VOLEM QUE ENS ESCOLTIM

No hay comentarios: