DIUMENGE, CONTINUEM

Primer, retre homenatje als companys franceços, que vo-lían fer la seva propia acampada solidaria á la plaça de la Bastilla de Paris. Han estat durament reprimits, i foragi-nats. Ala mateixa vegada, a Atenes, els grecs, també han iniciat les seves movilitzacions per motius similars.
Mentre tant, à la plaça del Poble, es decidía continuar; la Assamblea de Acampada Terrassa va arrivar a un con-sens molt ample. Prácticament s’estava dirimint a l’hora a tot el país, i el resultat de totes les assamblees, deixa ben clar que l’impuls iniciador d’aquest moviment social es manté ferme i amb soluciò de continuitat.
La questió del dia era la permanencia, i fins quand, doncs es tè una sensibilitat al fet que la ocupació de la via pública porta molesties al trànsit, als veins, i a la activitat comercial, principalment. A més, potser per l’efecte crida dels fets de divendres a plaça Catalunya, al cap de semana ha crescut el nombre de tendes, i de continuar aquest ritme ens portaría a omplir el mig de la Rambla.
De momento, la acampada es el element aglutinador de les diferents comissions de trevall, i el punt de trovada per les diverses activitats. Això ens porta a la obligaciò de mantenir-nos una altra semana com a mínim per desarrot-llar la tasca de donar cos a les citades comissions, i matit-zar una estructura estable per poger emprendre accions concretes. Es parla de extendre les accions als barris (à Toledo ho farán acampant, i mantenint només un punt d’informació al centre ) per implicar més veinat i altres actors socials. De fet la comissiò de barris ja fa tasca en aquest sentit, com la de sanitat que ha afegit forçes a les protestes devant de hospitals. N’hi an panels informatius indicant les diferents comissions, horaris i punts de reunió.
Per evitar un creixement insostenible, per questions d’espi, logística (la cuina tè una feinada…) i seguretat, es plantejavent dues opcions: La primera era limitar el nom-bre de tendes, i l’espai de acampada; qui té el poder per dir tú si , tu no
La segona, amb molt més seny, es demanar que tothom que sigui acampat, s´ha de implicar à qualsevol activitat de les moltes que es fan.
De fet, molts dels més joves, han plantat la seva tenda mès per volutat que per convicció; son l’anima de la protesta, volen, tenen dret a un lloc. Encara no han fet els primers passos per la Vida, i ja es trovent els horitzons tancats. Necessiten el nostre recolzament, aprendre a llui-tar p’els seus drets. Asumir que una veu un vot; el nostre vot anirá a on s’escolti la nostra veu.
Això es DEMOCRACIAREAL