19 – J , 20 Dilluns

El malestar social, diu : NO A LA VIOLENCIA Y de una forma pacífica demana solucions, però molt dife-rents a les que ens estan imposant. El fet, es que les reta-llades, económiques i de prestacions ens les fan a nosal-tres, i tot això que ens retallen, no va dirigit a crear més feina. El fet es, que estan prenen medidas económiques, que ens afecten, girats d’esquena, mentre la activitat eco-nòmica está paralitzada, i ningú, no es guanya la vida. Les manifesatcions d’ahir, eren per cridar la atenció dels polítics, i la idea del 15-J també a pesar de tot , i demanar-les que fagin bé la seva feina; al cap i a la fi, estan al seu càrrec per que algú els-hi ha votat, i el seu sou es paga dels impostos, de les nostres butxaques. Aquesta es una raò de pes per demanar la reforma de la Llei Electoral. Al carrer, noo es fas política, s’elaboren propostes per que les defensin els polítics al parlament, que es la seva tasca; i si, de veritat, la situació económica obliga a fer retallades. Austeritat i contenció, es el que imposa la Comunitat Europea, les borses i els bancs, aquets que s’han rescatat amb diners públics, i ara especulen com-prant i venent Deute Públic fent trontollar les polítiques económiques dels estats. Bé, a un mileurista, li suposa un deu per cent de pèrdua adquisitiva, ells, s’en haurien d’abaixar el sou un vint, per donar exemple; ja ho han fet algunes empreses en esclatar la crisi. Una mida temporal En plena crisi, els bancs guanyen diners, doncs, també temporal, donacions seves al FOGASA, al fons de Pen-sions de la Seguretat Social, per assegurar que cobrin els mes desprotegits, a un fons del Govern per donar ajudes als emprenedors, generar empleo. Encara que només fos un prèstec a interès cero. Alguna manera de tornar ,o amortitzar els diners qu’els-hi a donat l’Estat, nostres. El malestar social, diu que ara com ara la economía marca la política, i hauria de ser-hi a’l inrevés, que la política regeixi la economia. Que han de canviar els plantejaments. La societat civil vol dir la seva. Els polítics, tenen que sortir del seu limbo, acostar-s’hi al poble i recollir les seves propostes.
Sortir al Agora i tenir contacte amb el dia a dia.
20 – 6 -11 JPB