19 – J , 20 Dilluns

El malestar social, diu : NO A LA VIOLENCIA Y de una forma pacífica demana solucions, però molt dife-rents a les que ens estan imposant. El fet, es que les reta-llades, económiques i de prestacions ens les fan a nosal-tres, i tot això que ens retallen, no va dirigit a crear més feina. El fet es, que estan prenen medidas económiques, que ens afecten, girats d’esquena, mentre la activitat eco-nòmica está paralitzada, i ningú, no es guanya la vida. Les manifesatcions d’ahir, eren per cridar la atenció dels polítics, i la idea del 15-J també a pesar de tot , i demanar-les que fagin bé la seva feina; al cap i a la fi, estan al seu càrrec per que algú els-hi ha votat, i el seu sou es paga dels impostos, de les nostres butxaques. Aquesta es una raò de pes per demanar la reforma de la Llei Electoral. Al carrer, noo es fas política, s’elaboren propostes per que les defensin els polítics al parlament, que es la seva tasca; i si, de veritat, la situació económica obliga a fer retallades. Austeritat i contenció, es el que imposa la Comunitat Europea, les borses i els bancs, aquets que s’han rescatat amb diners públics, i ara especulen com-prant i venent Deute Públic fent trontollar les polítiques económiques dels estats. Bé, a un mileurista, li suposa un deu per cent de pèrdua adquisitiva, ells, s’en haurien d’abaixar el sou un vint, per donar exemple; ja ho han fet algunes empreses en esclatar la crisi. Una mida temporal En plena crisi, els bancs guanyen diners, doncs, també temporal, donacions seves al FOGASA, al fons de Pen-sions de la Seguretat Social, per assegurar que cobrin els mes desprotegits, a un fons del Govern per donar ajudes als emprenedors, generar empleo. Encara que només fos un prèstec a interès cero. Alguna manera de tornar ,o amortitzar els diners qu’els-hi a donat l’Estat, nostres. El malestar social, diu que ara com ara la economía marca la política, i hauria de ser-hi a’l inrevés, que la política regeixi la economia. Que han de canviar els plantejaments. La societat civil vol dir la seva. Els polítics, tenen que sortir del seu limbo, acostar-s’hi al poble i recollir les seves propostes.
Sortir al Agora i tenir contacte amb el dia a dia.
20 – 6 -11 JPB

CONCENTRINDIGNADO,

El bloqueo, pacífico, de la entrada al Parlament de Catalunya, era un acto de protesta social para mostrar el nivel de descontento que rige en la sociedad. El hecho en sí, era expresar que realmente no nos sentimos representados,que es necesario un cambio en la gestión política, dinamizarla abriédola a las facilidades de comunicación actuales, cosa que permitiría una mayor representatividad.
La actitud de los Indignados está planteada dentro del marco de respeto a la Democracia y la No Violencia, y aunque siempre hay gente más exaltada, si no son extraños al grupo se les puede apaciguar. O sea, está claro que las intenciones no eran ni secuestrar a nadie, ni organizar batallas campales, Tal vez si se hubiera " SOLICITADO PARTICIPAR EN EL PLENO , LOS RESULTADOS HUBIERAN SIDO DISTINTOS ". Pero la opción más asequible realmente era montar una protesta, Pacífica, dentro de las demás acciones que se están promoviendo.
Ya se han conseguido como acciones concretas,frenar unos cuantos desalojos pòr impago de hipotecas; el resultado ha sido negociar unos alquileres que permitan salvar la situación.
Según informaciones de la prensa, dentro de Las Cortes se prepara un proyecto de ley que regule este tema. Otro gesto es la recogida de firmas por parte de CCOO para retocar la reforma laboral ya aprobada, mediante una Iniciativa de Legislación Popular y ya hay mas de un millón de firmas recogidas. Por otra parte, ya tiene fecha, por parte le la Cámara, una revisión a la Enciclopedia Historica que hace poco se publicó con unos contenidos tendenciosos, rallaban en el escándalo, que desdibujaban totalmente nuestra historia más reciente.
Estos, son pequeños ejemplos de que por todas partes hay una necesidad de ir afilando problemas que repercuten en toda la sociedad.
Otra cosa, en Terrassa, el equipo de gobierno entrante, firmó un "Manifiesto por una participación activa de la ciudadanía en la política" que, si no se queda en el papel, sería un buen instrumento para empezar a cambiar las cosas. Ahora, con el Consistorio recién formado, se podría crear la estructura para hacerlo posible; un canal abierto para que el ciudadano pueda opinar y sugerir mejoras en el funcionamento de dicho Consistorio. Un planteamiento para evolucionar el sistema democrático actual, integrando conceptos de esta nueva era, digital.

ACAMPADAS : EL FINAL ? ... El principi !!!

Tot i el mal temps dels últims deu dies, no ha perdut gens de força aquest ressò social que ha esde-vingut en assembleari; n’hi han menys tendes a la Pla-ça del Poble, però son à Mùtua o marxen cap als barris.
Després de fer una acció concreta dissabte passat à la pressa de poders per part del consistori local, a on ja n’hi van haver-hi petits aldarulls amb regidors del PP, avui mateix la mobilització al Parlament de Catalunya s’en estan fent un gra massa.L’acciò en si es molt bo-na, de resistència social, però aquest moviment ha sor-git a partir del principi de la No Violència, el quepassa, es que el límit entre escridassar, i l’agressiò verbal es molt ínfim, i tenint en compte que els manifestants van amb l’aredalina pujada pel temor de les ca-rregas poli-cials, es quasi lògic que les escridassa-des pugin de to.
Això ens fa mal; el negoci que s’ha muntat TV3 amb els SMS a 1,42 (IVA inclòs) per mesurar el grau d’acep-taciò del públic sobre aquesta protesta, ha abaixat casi un 20 per cent en veure la gabardina de la senyora Tura. Si, es un gra massa, tenint en compte que anava a oposar’s-hi a aquets pressupostos. Bè, les forçes de l’ordre han actuat de una manera mesurada, estaven fent la seva feina, i el programa Els Matins de TV3 ha deixat ben clar que Els Indignats han retret a alguns membres de la protesta els seus actes violents , No Son Tots Iguals.
Ens hem de fer forts en els valors democràtics que ens inspiren, si les acampades estan basades en el principi del respecte i la No Violència, s’ha de sápi-guer aíllar i/o educar als elements mes violents per tal de portar a bon terme aquest moviment. Per que no es aquesta una acció totalitaria, no, simplement es protes-ta per la qualitat de la societat que esdevendran les re-tallades que avui s’estan vo-tant per polítics elegits pel poble.
Dema tenim reuniò de delegats dels Vallès Orien-tal i Occidental, i el dissabte una taula rodona molt interesant. A més de comptar amb delegats de les capitals espanyo-les, hi comptarem amb un convidat especial que ens ex-plicarà com s’hohan fet a Islandia, per evitar que l’Estat fès els rescats bancaris, i , bueno, això entra en la seva Constituciò, han ficat a la garjola al seu primer ministre per la mala gestió de la crisi. Serà d’hora, cap a les sis de la tarda.
A Terrassa tenim al voltant de 22.000 aturats, i , quants afectats per la hipoteca? Quants d’ells hi asisteixen? Encara que sigui representats pels seus delegats de barri. Ohmm!!! JPB 15-6-11

ACAMPAR, DELIBERAR, DECIDIR

Es sabido que, las abejas son muy importantes en la Naturaleza, pues en su quehacer de recolectar para elaborar su miel, polinizan las plantas y ayudan al desarrollo de la función vegetal. Es un poco lo que este movimiento DemocraciaRealYa intenta hacer con la sociedad, y, a veces, pasa que si te acercas mucho al enjambre, alguna te puede picar.
Esto no quiere decir que se disculpe desde aquí, unos actos de violencia gratuita que desmerecen a este movimiento cívico pacifista. simplemente es para explicar algo casi inevitable en momentos.
Aun estamos verdes en cultura política y eso se palpa en las asambleas, en el momento de hacer propuestas (no se trata de simbólicas), y en el de asumir los resultados de votaciones; pero se está consiguiendo un cierto nivel de madurez, visible en la acción de las comisiones de trabajo, y en el desarrollo de los planteamientos que se están formulando.
El futuro de las acampadas?? Acaba de comenzar.
Hacerlas evolucionar para que no sean un sinónimo de "Okupación" sino algo serio, que ya lo es, para así motivar al porcentaje de personal que aún no se ha adherido, es la tarea de pedagogía que ya están realizando las comisiones de barrios; poner en marcha a todo el mundo cuesta, pues hay mucha gente que aun opta por quedarse en casa con la "salsa rosa" o en el bar hablando de fútbol todo el tiempo, pero al resto, a los que se les ocurre decir que esto está mal, y creen que se podría hacer algo, hay que irlos atrayendo a la acción.
Para de verdad hacer un fuerte eco social, para que sea imposible hacerse el sordo ante esta protesta ciudadana, hay que conseguir que las movilizaciones en la calle sean tan numerosas como aquel famoso 10 de Junio pasado, en que toda Catalunya se volcó a protestar por el fallo del Constitucional sobre nuestro sufrido Estatut. Cuando además de la plaza en cuestión se llenen las calles adyacentes en cada manifestación, estaremos (casi) todos en acción.
Si querer Justicia Social es ser de Izquierdas, SOY DE IZQUIERDAS!!!!

INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR!!

Després de superar el meu pressupost per publicar la meva TIRA, n'hi abaiat una mica la guardia. La acampada s'allarga altre setmana, ens vé el canbi de consistori -em sembla que algun geste volen fer- i, la Generalitat vol fer un arreclament de lleis a "lo bruto". Doncs la Llri Ómnibus, es incompatible amb els reglaments del Parlament.
Es podría promoure una Iniciativa de Legislació Popular amb recollida de firmas per evitar que la puguin tirar endevant?? Al menos per obligar-los a que la distribueixin en tres trams : administratiu, social, i medioambiental. Feu-vos ressò i moveu aviat les claus per evitar que sigui aprovada en bloc, aquesta maleida llei!!!

ORDEN INTERNO, OBJETIVOS

Acampada Terrassa, todas las acampadas, tendrían que fijarse un objetivo claro: Implicar a todos sus integrantes en alguna actividad; quien no labora, no come. Es duro, y engorroso de articular, pero es una forma de activar al personal. Habemus muchos que si no nos aprietan no movemos el culo!! Y esto no es un camping, sino una acampada reivindicativa. A los más jóvenes hay que educarlos en el trabajo social, y todos, nos tenemos que reeducar en democracia asamblearia. Una asamblea capacitada para formar comités sólidos que puedan empezar a moverse en organismos e instituciones, a defender y promover nuestras reivindicaciones.
Es la única forma de coger cuerpo, y propìciar la adhesión de otros colectivos, fuerzas sociales que aún dudan de nuestra capacidad.

DIUMENGE, CONTINUEM

Primer, retre homenatje als companys franceços, que vo-lían fer la seva propia acampada solidaria á la plaça de la Bastilla de Paris. Han estat durament reprimits, i foragi-nats. Ala mateixa vegada, a Atenes, els grecs, també han iniciat les seves movilitzacions per motius similars.
Mentre tant, à la plaça del Poble, es decidía continuar; la Assamblea de Acampada Terrassa va arrivar a un con-sens molt ample. Prácticament s’estava dirimint a l’hora a tot el país, i el resultat de totes les assamblees, deixa ben clar que l’impuls iniciador d’aquest moviment social es manté ferme i amb soluciò de continuitat.
La questió del dia era la permanencia, i fins quand, doncs es tè una sensibilitat al fet que la ocupació de la via pública porta molesties al trànsit, als veins, i a la activitat comercial, principalment. A més, potser per l’efecte crida dels fets de divendres a plaça Catalunya, al cap de semana ha crescut el nombre de tendes, i de continuar aquest ritme ens portaría a omplir el mig de la Rambla.
De momento, la acampada es el element aglutinador de les diferents comissions de trevall, i el punt de trovada per les diverses activitats. Això ens porta a la obligaciò de mantenir-nos una altra semana com a mínim per desarrot-llar la tasca de donar cos a les citades comissions, i matit-zar una estructura estable per poger emprendre accions concretes. Es parla de extendre les accions als barris (à Toledo ho farán acampant, i mantenint només un punt d’informació al centre ) per implicar més veinat i altres actors socials. De fet la comissiò de barris ja fa tasca en aquest sentit, com la de sanitat que ha afegit forçes a les protestes devant de hospitals. N’hi an panels informatius indicant les diferents comissions, horaris i punts de reunió.
Per evitar un creixement insostenible, per questions d’espi, logística (la cuina tè una feinada…) i seguretat, es plantejavent dues opcions: La primera era limitar el nom-bre de tendes, i l’espai de acampada; qui té el poder per dir tú si , tu no
La segona, amb molt més seny, es demanar que tothom que sigui acampat, s´ha de implicar à qualsevol activitat de les moltes que es fan.
De fet, molts dels més joves, han plantat la seva tenda mès per volutat que per convicció; son l’anima de la protesta, volen, tenen dret a un lloc. Encara no han fet els primers passos per la Vida, i ja es trovent els horitzons tancats. Necessiten el nostre recolzament, aprendre a llui-tar p’els seus drets. Asumir que una veu un vot; el nostre vot anirá a on s’escolti la nostra veu.
Això es DEMOCRACIAREAL