domingo, 6 de febrero de 2011

LLEGINT LA PRENSA . . .

El inconclús moviment del mòn árab, es troba en un impasse; resulta que no hi han interlocutors válids per portar a terme una transiciò real cap à la democràcia. No tenen un moviment laic amb prou força per que, las tesis marxistas de fa vint, trenta anys ja no son creibles dins del seu nivell cultural , i, tot el que soni a occidental està més que rebutxat per culpa del colonialisme i post-colonialisme qu'els ha cremat. Qui ha portat a terme el status corrupte que els té à la misèria? Doncs els governs pro occidentals plantats aci per mantenir un ordre. I ens extranyem del auge del islamisme?
Para no perder poder, se plantean reformas, maquillajes, que permitan continuar dando un aire novedoso a lo que ya existe;principalmente para que la correlación de fuerzas siga en el mismo nivel. Algo que si tiene base : esos Consejos de Sabios que se han formado para intentar reconducir. Me recuerda a lo Consejos de Ancianos de las antiguas tribus; un modelo a reconsiderar.. .
Ja sabeu que es prepara una concentració de Ongès per demanar una baixada de preus en articles de primera necessitat? Potser la fagin a atenas.
A Europa, es vergonyós veure tant de jovent a l'atur, i gent gran, que encara tè de cotitzar uns quants anys per accedir-hi a una pensió cualitativa. Al nostre pais, la industria, encara queda però, va marxar en gruix a finals dels noranta per la deslocalitzaciò; des d'aleshores, tot ha esta basat en la construcció, fins fa molt poc. SI LA RIQUESSA D'UN PAIS , O BÈ MATÈRIES PRIMES, O BÈ INDÚSTRIA que ens queda? Em refereixo a la majoria de població d'aquest mercat laboral.

No hay comentarios: